miércoles, 8 de noviembre de 2017

Arquitectura de les relacions

Les dones hem tingut un paper essencial, i encara el tenim, en l’arquitectura de les relacions. Ens dediquem a construir ponts, els refem quan aquests cauen i en pensem de nous, de més sòlids, més curts, més llargs o més flexibles depenent de les nostre necessitats, caràcters o dels moments que estem vivint tant interior com exteriorment, si és que hi ha una línia clara que pugem traçar entre aquests dos espais.

Les dones som l’amalgama i les peces del puzle de les relacions i ho fem tot simultàniament, si sou dones segur que ja m’heu entès. Per això quan s’ajunten tot de dones que es reconeixen com a tal a elles mateixes i entre elles el resultat pot ser inimaginablement potent. Poden canviar juntes les lleis de la cultura en una tarda prenent te o poden senzillament descobrir noves lleis que regeixen aquest univers i que encara estan ocultes al sistema cultural en el que elles estan inscrites i amb el que han de conviure, tot i que de vegades no sigui gens fàcil.

La meva experiència és que sota les runes que està deixant aquesta cultura patriarcal obsoleta dins els nostres cors, ovaris, peus, caps, panxes i colls hi ha aigua neta i pura, hi ha sentiments i sensacions humanes pures que mereixen ser buscats, escoltats i sentits. L’aigua pura que no ens queda fora la podem trobar dins nostre. Hem de treballar però és possible, se’n pot trobar, i,si bé és cert que no soluciona el problema cultural que tenim, sí que alleugereix la nostra existència perquè ens mostra noves maneres d’estar en el món i de relacionar-nos, noves formes de tendir ponts entre nosaltres.


Els pous no són només de runa que estan fets, també hi ha aigua pura que va brollant inesperadament quan anem arribant a les profunditats de nosaltres mateixes. I llavors podem compartir grans descobriments amb les altres, que també fan els seus, i que de ben segur que ens resultaran enriquidors quan els intercanviem. Hem d’atrevir-nos a cavar! Encara que surti merda i que de vegades ens esquitxi en tota la cara...així és la vida. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario