Aquí estic. Un dia més a la vila del pingüí. Però no us voldria aborrir. Si escric per aquí és perquè és terapèutic i interessant veure com un mateix reacciona a les seves pròpies paraules un cop surten a l'exterior i no es queden adintre guardades amb pany i clau. És un experiment interessant que recomano. Tots tenim coses a dir. Sé que l'interés literari del que escric és relatiu o nul. En sóc conscient i és quelcom que intentaré millor (hi estem treballant, això sempre!).
Ahir em va sortir un text sobre les dones, per variar irònicament dir és clar, que parlava de com viure entre ser putes i santes sense morir en l'intent. No l'he penjat perquè no em vaig atrevir i perquè sembla un tema gastat. Em va donar per pensar que el patriarcat i l'esglèsia no podien haver triat una millor forma de convertir-nos en subjectes que no es creuen amb dret d'una vida digna. La CULPA i la POR a la mort. Quin tàndem! I no parlo només de dones, eh? però prioritàriament sí.
En l'anterior text publicat aquí al blog vaig intentar abarcar la culpa des de la perspectiva de ser dona. No sé si ho vaig aconseguir o si va sembla més aviat un relat personal sense importància, o una depressió d'aquelles que no val la pena atendre massa perquè formen part de col·lectius poc intel·ligents de persones que es deixen portar per les seves emocions en comptes de per el raciocini, però penso que és subjacent a la nostra cultura i al nostres sistema de criança, la culpa, que tots i TOTES la portem dintres i que, justament per això és un tema que em vaig atrevir a compartir i que penso seguir explorant. Avui segueixo amb la POR.
Com diu José Luís Sampedro en un video: https://www.youtube.com/watch?v=5cyZcMzjoxI
"Una de las fuerzas más importantes que motivan al hombre (y a la mujer, afegeixo) és el miedo".
Sempre he pensat que tot i que s'han intentat carregar la seva imatge com la de tantes altres figures perquè atenta contra els interessos fonamentals del sistema que tenim muntat, a aquest home se li reconeix una sensibilitat especial alhora de captar els mecanismes que ens governen i predir les conseqüències que assumim tots i totes col·lectivament. Els seus propis crits ofegats en molts dels seus llibre com "REACCIONA" fa pensar que realment ens veia i ens veuria molt adormits. Va morir als 96 anys d'edat, el 9 d'abril de 2013, en plena crisi de la qual ell n'era perfecte coneixedor, tant de les seves causes així com possiblement de les conseqüències més o menys predecibles en la nostra economia a curt i mig plaç, sinó a llarg plaç. Suposo que fins que no estem morts no ens atrevim a parlar en serio. I quan ja ho estem, oh! quina llàstima! ja se'ns ha passat la hora! O ens ha arribat!
Sigui com sigui. Què és tenir por? Aquest excercici seria més propi d'algú que es dediqués a la filosofia que meu però poder puc aportar una visió, una faceta, una cara del poliedre. Quan parlem de por parlem de dignitat també, sense adonar-nos. És a dir que parlem de límits. Fins aquí manes tu i a partir d'aquí mano jo. No deixo que tu envaeixis tot el meu espai amb els teus motius, que poden ser molt bons i alhora terriblement perniciosos i acabar amb la meva fe i la meva esperança en la humanitat. Per tant parlem de límits. Quan parlem de límits parlem d'espai, parlem d'amor. Jo em dono espai a mi mateix per pensar i actuar i sentir com jo vulgui, per tant m'estic estimant. I parlem també de solidaritat i altruisme, si ens atrevim a anar un pas més enllà. Perquè si jo em et poso un límit no només m'estic donant amor a mí. També t'estic regalant autoamor a tu. Éstas aprenent a estimar-te tu més i millor. Oi?
Gairebé segur que tots i totes estem pensant en algú que coneixem que algun dia ens va fer alguna cosa que no enteniem o ens va posar un límit que no ens va agradar i que hem entés, respectat i agraït amb el temps. Doncs una mica d'això es tracta, crec jo. D'aprendre a ser valents. Però aquí entra una altra POR fonamental en el èsser humà que és la POR a estar sol. Si jo em defenso com jo crec, qui estarà al meu costat? EM quedarè sola o sol? I com que és massa per un sol text això ho deixo per demà.
pd. Prometo penjar el text de Putes i Santes perquè penso que és interessant.
pd2. Si hi ha alguna cosa que volgueu aprotar (constructivament, perfavor!) o que volgueu corregir (amb cura) m'ho podeu dir als comentaris, així m'ajudeu a millorar els textos i les teories i ho fem entre tots. Co-auditories. Estic interessada en les vostres opinions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario